Cinc roses per a
cinc roges
L'AJM celebra el tradicional homenatge a Aurora Picornell i les roges del Molinar
L'AJM celebra el tradicional homenatge a Aurora Picornell i les roges del Molinar
Per quart any consecutiu, L'Assemblea de Joves del Molinar (AJM) ha recordat les víctimes del franquisme de la barriada. L'homenatge s'ha celebrat el migdia d'aquest diumenge 13 de gener al Born. Prop d'una vintena de persones hi han assistit per recordar Aurora Picornell i les roges del Molinar.
L'acte ha
consistit en una lectura de manifest, llegit enguany per Joana Catany. Catany
és una de les trenta persones encausades per ocupar la conselleria d'Educació
el maig de 2012, en una acció impulsada per l'Assemblea UIB, on es demanava una
educació pública i de qualitat. D'aquesta manera, l'AJM també ha volgut
recordar i donar el seu suport a la seixantena de persones –majoritàriament joves-
encausades per defensar els drets socials
i nacionals de Mallorca.
Després, Pau Mas, músic i militant de l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM), ha interpretat 'la Muixeranga'. Mentre sonava l'himne, s'han llençat cinc roses a la mar, en record d'Aurora Picornell i les roges del Molinar (Catalina Flaquer, Antonia i Maria Pasqual) i Belarmina González. Totes elles comunistes assassinades la nit de reis del gener de 1937.
Aquest és el manifest que s'ha llegit
Després, Pau Mas, músic i militant de l'Esquerra Independentista de Mallorca (EIM), ha interpretat 'la Muixeranga'. Mentre sonava l'himne, s'han llençat cinc roses a la mar, en record d'Aurora Picornell i les roges del Molinar (Catalina Flaquer, Antonia i Maria Pasqual) i Belarmina González. Totes elles comunistes assassinades la nit de reis del gener de 1937.
Aquest és el manifest que s'ha llegit
MANIFEST
ACTE AURORA PICORNELL.
L'Assemblea de Joves del Molinar ens torna a convocar enguany a aquest homenatge. Un acte de memòria històrica, de dignitat; un acte imprescindible per a què mai s'oblidi què va passar. Per recordar el coratge dels nostres herois i heroïnes. De les que perderen la vida combatent contra el feixisme a tot el món i dels qui visqueren per contar-ho i encara esperen que es faci justícia.
En primer lloc, cal fer menció d'unes persones d'aquest històric nucli obrer i de pescadors que també foren víctimes mortals del feixisme, just per la seva ideologia. Ells són Josep Bosch, Rafel Cifre, Miquel Llabrés Pericàs, Ignasi Picornell Bestard, Gabriel Picornell Femenies i Ignasi Picornell Femenies.
L'Assemblea de Joves del Molinar ens torna a convocar enguany a aquest homenatge. Un acte de memòria històrica, de dignitat; un acte imprescindible per a què mai s'oblidi què va passar. Per recordar el coratge dels nostres herois i heroïnes. De les que perderen la vida combatent contra el feixisme a tot el món i dels qui visqueren per contar-ho i encara esperen que es faci justícia.
En primer lloc, cal fer menció d'unes persones d'aquest històric nucli obrer i de pescadors que també foren víctimes mortals del feixisme, just per la seva ideologia. Ells són Josep Bosch, Rafel Cifre, Miquel Llabrés Pericàs, Ignasi Picornell Bestard, Gabriel Picornell Femenies i Ignasi Picornell Femenies.
Avui particularment recordam que les
veïnades del Molinar Aurora Picornell, Catalina Flaquer, Antònia i Maria
Pasqual, foren assassinades juntament amb Belarmina González pels feixistes. Els seus botxins escolliren la
nit de Reis de 1937 per cometre el crim. Tot un signe de la monstruositat
d'aquells individus.
Les traslladaren des de la presó de can Sales fins el cementeri de Porreres. Allà, foren vexades i assassinades. I els seus assassins gaudiren, segurament, fins la fi dels seus dies una vida plàcida. No foren jutjats ni pagaren pel que van fer. I tots els crims comesos durant el franquisme encara resten impunes. Encara hi ha padrins i padrines que mai podran donar un funeral digne als seus familiars.
I encara avui en dia hi ha partits polítics que no tan sols no s'oposen a això sinó que tampoc no han condemnat el franquisme. Partits polítics que no dubten en ordenar a les forces de l'estat reprimir i empresonar gent que lluita pels drets de les classes populars, tal com ho feren Aurora i les roges.
Les traslladaren des de la presó de can Sales fins el cementeri de Porreres. Allà, foren vexades i assassinades. I els seus assassins gaudiren, segurament, fins la fi dels seus dies una vida plàcida. No foren jutjats ni pagaren pel que van fer. I tots els crims comesos durant el franquisme encara resten impunes. Encara hi ha padrins i padrines que mai podran donar un funeral digne als seus familiars.
I encara avui en dia hi ha partits polítics que no tan sols no s'oposen a això sinó que tampoc no han condemnat el franquisme. Partits polítics que no dubten en ordenar a les forces de l'estat reprimir i empresonar gent que lluita pels drets de les classes populars, tal com ho feren Aurora i les roges.
Dèiem que avui és un dia de
record però també es vol que sigui un acte per mirar cap el futur i per parlar
del present. Doncs bé, serveixi l'acte d'avui per encoratjar a totes aquelles
persones de Mallorca –una seixantena- que estam encausades en diversos
processos judicials per defensar els drets de les estudiants, de les
treballadores, de les classes populars. Per defensar la terra, la llengua i la
cultura de Mallorca. A totes elles, el nostre suport i coratge.
La nostra lluita no és altra que la d'Aurora Picornell i tantes altres persones anònimes que van defensar el què són també els nostres somnis: un nou món que posi les persones per davant els interessos privats. Un món d'homes i dones lliures en pobles lliures. De justícia social, sense patriarcat ni opressió nacional. I per això cal no defallir i mantenir-nos fermes cada dia, organitzant-nos en els nostres barris, pobles i ciutats.
Ho farem per Aurora, Catalina, Antònia, Maria i Belarmina. Ho farem per totes nosaltres.
La nostra lluita no és altra que la d'Aurora Picornell i tantes altres persones anònimes que van defensar el què són també els nostres somnis: un nou món que posi les persones per davant els interessos privats. Un món d'homes i dones lliures en pobles lliures. De justícia social, sense patriarcat ni opressió nacional. I per això cal no defallir i mantenir-nos fermes cada dia, organitzant-nos en els nostres barris, pobles i ciutats.
Ho farem per Aurora, Catalina, Antònia, Maria i Belarmina. Ho farem per totes nosaltres.
Visca la terra!
