A l'acte, que ha tengut lloc al carrer Aurora Picornell del Molinar, davant l'església, hi han assistit una quinzena de persones. Ha començat a les 12 en punt i s'ha llegit un manifest a la vegada que s'ha penjat un ram de roses a un arbre.
Des de l'Assemblea volem donar les gràcies als assistents i anunciam que seguirem recordant la memòria d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, any rere any.
Aquí podeu llegir el comunicat:
ACTE HOMENATGE A AURORA PICORNELL I LES ROGES DEL MOLINAR
Què passa quan es perd la memòria? Què passa si una persona perd els seus records? Diuen que quan una persona oblida d'on ve, sovint també oblida cap a on va.
La memòria és la facultat que ens fa aprendre del nostre passat, treure lliçons dels nostres errors i ajudar a reproduir els encerts en el futur. La memòria ens ajuda a madurar com a persones gràcies al pas del temps i a les experiències viscudes, forjant la nostra identitat i en gran mesura, la nostra personalitat. Som el fruit de les nostres experiències. Així doncs, qui oblida el seu passat perd també les seves arrels, se sent sense rumb, i es veu abocat a haver de tornar a començar de zero, a aprendre de nou i a tornar a equivocar-se una altra vegada.
Quan parlem de la vida en comunitat, aquestes premisses no són diferents. Així també, la personalitat d'un poble, d'un barri, es nodreix de la memòria col·lectiva de les persones que hi viuen. Memòria basada en fets històrics, vivències passades i persones rellevants que van deixant la seva empremta en la història, forjant en aquesta comunitat el seu caràcter identitari. Però, com la memòria de les persones pot perdre si no s'exercita, també la memòria d'un poble pot esborrar-se si el mateix poble no s'atura a recollir els ensenyaments del seu passat. Un poble que oblida la seva història està condemnat a repetir els seus errors. Massa vegades aquesta famosa frase s'ha vist complerta.
L'estudi i difusió de la nostra història, la curiositat per aprofundir en el que ens identifica i el reconeixement a les persones que ens han forjat com a poble, són l'única cura per aquesta amnèsia col·lectiva que el mateix pas del temps i la deixadesa de la nostra societat amenacen amb estendre.
Aquí, al barri del Molinar, el dia d'avui, és una d'aquelles dates que, si no és rememorades, es perdrà en el temps. A la matinada d'avui es compleix un macabre aniversari: el de l'execució, ja fa 72 anys, de les roges del Molinar al cementiri de Porreres.
Aurora Picornell, Maria Pascual, Antònia Pascual i Catalina Flaquer quatre dones, quatre lluitadores per la llibertat, empresonades i assassinades pel fet de ser comunistes. Quatre persones que, des del nostre barri, van treballar dia a dia per defensar un ideal de justícia per al seu poble, i per aquest ideal van morir.
Aurora Picornell, La Passionària de Mallorca, que va viure en aquest carrer que avui porta el seu nom, va ser un exemple de vitalitat i força en la defensa dels seus ideals durant el període de la república, i el seu nom i la seva memòria transcendeixen més enllà de l’illa. Un exemple de jove compromesa amb el seu temps i amb la lluita pacífica i democràtica per transformar una societat endarrerida i empobrida com era la de la seva època. Però les ments transformadores sovint es troben amb la incomprensió i l'odi, i per a ella aquest desencontre es va produir el 19 de juliol, quan va ser empresonada pels que només entenien el poder de la força, mai el de la paraula.
Les quatre veïnes del barri, com moltes altres dones víctimes dels feixistes, van romandre a la presó de dones de Can Sales, van ser tretes i portades fins a Porreres, en aquest cementiri van ser executades la matinada del 5 al 6 de gener de 1937. Aurora Picornell tenia només 27 anys
Van ser uns anys molt durs al barri i a Mallorca. Anys carregats d'exemples de lluita pacífica pels seus ideals, però també exemples nefastos d'intransigència, violència i repressió. El nostre deure com a poble també és a mirar enrere, estudiar aquests exemples i treure lliçons per al futur tant de les coses bones com les dolentes.
Serveixi aquest petit homenatge d'avui a 4 veïnes nostres, 4 dones que van lluitar i van morir per defensar la seva idea de llibertat i en l'aniversari del seu assassinat, com un petit granet d'arena perquè, com demanava una de les tretze roses en la seva carta de comiat abans de la seva execució: que els seus noms no s'esborrin de la història.
Aurora Picornell i roges del molinar, el jovent d’aquest barri no vos oblida!
Assemblea de Joves del Molinar, 5 de gener de 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada